Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center

protecció jurídico-social

document Sitges

En la línia d’analitzar les mesures de protecció jurídica i social per evitar la incapacitació total com a solució única i fàcil a la pèrdua de les capacitats cognoscitives se situa l’eix sobre el qual ha pivotat el treball del grup d’experts del Document Sitges 2009.

Fomentar la idea de la incapacitació parcial, progressiva, «a mida» per resoldre situacions concretes i advocar per decisions que contemplin no només una faceta del procés patològic, sinó també l’entorn i les circumstàncies en les quals aquest es mou, amb l’objectiu de preservar i mantenir l’autonomia de la persona el major temps possible.

glosario jurídico-social

A


administrador patrimonial

Si el jutge estima que el patrimoni de la persona que està sotmesa a tutela ho requereix, pot determinar que la representació i l’atenció personal recaiguin en el tutor i que complementàriament es nomeni un administrador patrimonial per a la gestió relativa a l’administració dels seus béns.

autotutela

La designació d’un tutor efectuada per la mateixa persona, coneguda col·loquialment com a autotutela, preveu la possibilitat que un mateix determini en escriptura notarial o a través d’un document de voluntats anticipades quina persona o persones desitjaria que fossin els seus tutors, així com establir qualsevol disposició relativa a la seva persona o als seus béns.

En el supòsit que en el futur aquesta persona arribés a ser declarada incapaç, el jutge que tramités el procediment hauria de comprovar, mitjançant la sol·licitud al registre pertinent, si aquesta persona ha atorgat prèviament escriptura d’autotutela.

C


capacitat jurídica

S’entén per capacitat jurídica l’aptitud per ser titular de drets i obligacions. S’adquireix amb el naixement i es manté fins a la defunció de la persona (o fins a la declaració judicial del seu traspàs). Així, per exemple, un nounat pot ser titular d’un compte bancari perquè té capacitat jurídica. La capaciat jurídica es manté al llarg de tota la vida i no es pot limitar ni suprimir.

capacitat d'obrar

La capacitat d’obrar permet realitzar tot tipus d’actes amb eficàcia jurídica. Continuant l’exemple anterior, el menor titular d’un compte bancari no pot efectuar-hi operacions fins que no disposi de la capacitat d’obrar. La capacitat d’obrar s’obté amb la majoria d’edat i es manté al llarg de la vida, si bé es pot modificar per una sentència de declaració d’incapacitació o modificació de la capacitat.

consentiment informat

El consentiment informat és el procediment mitjançant el qual es garanteix que una persona ha expressat voluntàriament la seva intenció de participar en una investigació (bàsicament, un assaig clínic), després d’haver comprès la informació que se li ha donat sobre els objectius de l’estudi, els beneficis, les molèsties, els riscos possibles i les alternatives, així com els seus drets i responsabilitats.

En alguns casos, tals com l’examen físic d’un metge, el consentiment és tàcit i se sobreentén. Per a procediments més invasius o per a aquells que s’associen a riscos significatius i que impliquen alternatives, el consentiment informat s’ha de presentar per escrit i firmat pel pacient.

En certes circumstàncies, hi ha excepcions al consentiment informat. Els casos més freqüents són les emergències mèdiques en les quals es requereix atenció mèdica immediata per prevenir danys seriosos o irreversibles.

curatela

En determinats supòsits, la sentència de declaració d’incapacitació o modificació de la capacitat d’obrar, atenent al grau de discerniment de la persona a la qual es refereix, pot establir que aquesta estigui sotmesa únicament a curatela. La curatela vindria a ser una tutela d’abast més reduït.

El contingut de la curatela és el que es determina en la sentència de declaració d’incapacitació. Si la sentència no concreta els actes per als quals la curatela precisa l’assistència del curador, aquesta s’entén que s’ha de prestar per a aquells actes de transcendència per als quals, en el cas anàleg, el tutor precisaria autorització judicial.

El curador pot ser una persona física o una entitat jurídica sense afany de lucre. El curador, a diferència del tutor, no ostenta la representació de la persona que se sotmet a curatela.

D


declaració d'incapacitació / declaració de modificació de la capacitat

La declaració d’incapacitació o declaració de modificació de la capacitat és una resolució judicial (sentència) per la qual es reconeix que una determinada persona, com a conseqüència d’una malaltia, està mancada totalment o parcialment de la capacitat d’obrar. Perquè es pugui acordar la manca de capacitat cal que en la persona respecte a la qual se sol·liciti concorrin tres requisits:

  • Que pateixi una malaltia o deficiència física o psíquica.
  • Que aquesta sigui de caracter persistent.
  • Que aquesta impedeixi el seu autogovern.

defensor judicial

Si es produeix un conflicte d’interessos entre el tutor i el tutelat, o entre el curador i la persona sotmesa a curatela, o bé si encara no s’ha procedit a nombrar un tutor però les circumstàncies ho requereixen, el jutge pot nombrar un defensor judicial de la persona que ha de quedar sotmesa a tutela per tal que, de forma provisional, aquest vetlli pels seus interessos. El jutge determinarà en cada cas concret les funcions que, tenint en compte les necessitats de la persona que requereix protecció, haurà de desenvolupar el defensor judicial.

G


guarda de fet

La guarda de fet es pot definir com el reconeixement que el dret atorga a una situació de fet, que consisteix a realitzar les funcions pròpies d’un tutor, com prestar atenció personal i administrar els béns d’algú que no és capaç de cuidar de si mateix (un menor o una persona presumptament incapaç), sense que s’hagi dictat cap resolució ni que s’hagi produït cap nomenament judicial. La guarda de fet està escassament regulada en el Codi Civil i és una figura respecte a la qual únicament es determina el següent:

  • Quan l’autoritat judicial tingui coneixement de l’existència d’un guardador de fet, li podrà requereir que informi de la situació de la persona i dels béns del menor o de la persona presumptament incapaç, així com de la seva actuació en relació amb aquests. Així mateix, pot establir les mesures de control i de vigilància que consideri oportunes.
  • Els actes realitzats pel guardador en interès del menor o del presumpte incapaç no podran ser impugnats si redunden en la seva utilitat.

El Codi de família català també estableix que les institucions que tinguin sota la seva guarda un menor o una persona susceptible de ser declarada incapaç estan obligades a promoure la constitució de tutela.

La guarda de fet està regulada en els articles 303, 304 i 306 del Codi Civil. Al Codi de família del Parlament de Catalunya la guarda de fet es contempla en els articles 253 a 258, ambdós inclosos.

P


pacte successori

S’entén com a pacte successori qualsevol acord, inclòs el que resulta de testaments recíprocs, pel qual es confereixen, modifiquen o revoquen, amb contraprestació o sense, els drets relatius a la successió o les successions futures d’una o més persones que siguin part en l’esmentat acord.

patrimoni protegit

Un patrimoni protegit és un conjunt de béns i drets, constituït a favor del discapacitat, el destí exprés de qual és el de satisfer les seves necessitats vitals.

Així, a més a més del patrimoni ordinari del discapacitat, aquest pot ser titular d’un patrimoni protegit. Aquests beneficis es fonamenten en el fet que el destí essencial d’aquest patrimoni no pot ser cap altre que el d’atendre aquestes necessitats vitals. D’aquests avantatges en podrà gaudir el discapacitat i aquells que aportin actius al patrimoni protegit d’aquest.

Cal tenir clar que aquest patrimoni no està protegit respecte a tercers, respecte a deutes o a la responsabilitat patrimonial del discapacitat.

poder preventiu

Un poder preventiu per al cas d’incapacitat és un document públic autoritzat per un notari que permet que una persona (poderdant) en designi una altra (apoderat) per tal que la representi en determinats actes jurídics en el cas de sofrir un fet incapacitant.

Els poders notarials en general, i els preventius en particular, es divideixen en dos grans grups:

  • Generals
    El poderdant atorga facultats que permeten actuar amb caràcter general. Aquestes facultats han de quedar especificades en el poder. Les més usuals són: el poder general pròpiament dit, el poder per a pleits o el poder per a administrar béns.

 

  • Especials
    Els poders especials faculten l’apoderat per a un tipus de negoci jurídic concret.

A més a més, hi ha dos altres poders preventius:

  • El poder preventiu en sentit estricte. En aquest cas, l’apoderat només pot actuar des del moment en què el representant pateix la incapacitat prevista en el document.
  • El poder preventiu amb subsistència d’efecte en cas d’incapacitat. És més habitual que l’anterior. El poder subsisteix un cop s’ha produït la incapacitat del poderdant i no és necessari esperar a aquest moment perquè el respresentant en faci ús. No és en va que es pot desplegar des del moment de l’atorgament o des de la data que s’indiqui.

T


testament

El testament és aquell acte pel qual una persona disposa sobre el destí que vol que segueixin els seus béns quan es produeixi el seu traspàs.

El patrimoni relicte comprèn tots els béns, drets i obligacions d’una persona, que no s’extingeixen amb la seva mort. El testador pot disposar dels seus béns per herència (a títol universal) o per llegat (a títol particular).

En principi, poden atorgar testament totes aquelles persones que:

-Per regla general, tinguin més de 14 anys.

-No estiguin incapacitades. Si la sentència judicial que declara la incapacitat no indica expressament si la persona incapacitada pot o no atorgar testament, el notari designarà dos metges perquè es pronunciïn al respecte i només autoritzarà el testament quan aquests responguin de la capacitat del testador.

Per saber si el testament és vàlid o no en funció de la capacitat del testador, s’ha d’atendre al moment en el qual es va atorgar. Així, serà vàlid el testament realitzat per una persona que en la data d’atorgament era capaç, encara que després perdés les seves facultats cognitives.

testament vital

Mitjançant el document d’instruccions prèvies, conegut també com a testament vital, una persona pot determinar com vol ser atès en l’àmbit mèdic en el supòsit que en el futur no pugui expressar-se o estigués mancada de facultats per a prendre decisions.

En el testament vital es pot designar un representant i, si es vol, també s’hi poden incloure indicacions referides a altres àmbits no estrictament mèdics que qui subscriu el document consideri importants. El testament vital o document d’instruccions prèvies es pot formalitzar davant de notari o bé en un document privat (amb els requisits formals que estableix cada comunitat autònoma).

En l’actualitat, el document d’instruccions prèvies es pot registrar als registres administratius habilitats a tal efecte. Això no obstant, per garantir-ne l’eficàcia es considera important que en el futur el contingut del document d’instruccions prèvies es pugui incloure electrònicament a la targeta sanitària.

tutor

És la institució legal per la qual una determinada persona o entitat jurídica sense ànim de lucre assumeix la cura d’un menor o d’una persona declarada incapaç, o a la qual se li ha modificat la capacitat d’obrar. Les funcions que ha de realitzar el tutor són representar la persona sotmesa a tutela, atendre’l personalment i administrar els seus béns. El tutor, el nombra un jutge, ha d’acceptar el càrrec per al qual ha estat designat i està sotmès a mesures de control.

D’aquesta manera, per exemple, ha de presentar un inventari de béns a l’iniciar la seva tasca, ha de rendir comptes anualment i informar de la situació personal de la persona tutelada. També ha de sol·licitar autorització judicial per portar a terme determinats actes que comportin una transcendència especial, com per exemple vendre immobles o ingressar la persona sotmesa a tutela a un centre de salut mental i, quan s’acaba la seva tasca, ha de presentar una rendició final de comptes.