Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center

consells

consells per al cuidador

Els cuidadors professionals coneixen bé les dificultats que suposen les cures dels pacients amb demència. Per això poden ajudar a què les famílies aprenguin a cuidar, coneguin els aspectes més importants en el manteniment de la salut i no caiguin en situacions freqüents de sobreprotecció i esgotament.
Aquí reflectirem una sèrie de propostes útils per “cuidar el cuidador”, amb l’objectiu que la seva qualitat de vida no es deteriori:

És molt important que el cuidador del pacient sàpiga reconèixer que necessita ajuda, i que això no el distraurà de la seva tasca de tenir cura, sinó que el farà més eficaç.

És necessari acceptar que les reaccions d’esgotament són freqüents i fins i tot previsibles en el cuidador. Són reaccions normals davant d’una situació “límit”, però que necessiten suport. Si es detecten aquests signes/reaccions, no ocultar-los per no voler assumir que “està al límit de les seves forces”, ni tampoc per por a no ser un cuidador excel·lent.

family

Sol·licitar ajuda a membres de la família

Ser capaç de delegar tasques i dividir responsabilitats amb altres familiars quan no es pot arribar a tot és essencial per prevenir situacions d’estrès que perjudiquen tant al cuidador com al malalt.

Sol·licitar ajudes socials o externes

Sol·licitar ajudes socials o externes. No tenir por de recórrer a un professional (psiquiatra o psicòleg) i/o grups d’autoajuda d’associacions d’afectats per la Malaltia de l’Alzheimer que acostumen a ser molt eficaços.
  • Sol·licitar informació i formació adequada sobre aspectes mèdics de la malaltia: evolució futura, possibles complicacions, medicació, coneixements pràctics per afrontar els problemes derivats com la nutrició, higiene, adaptació de la llar, mobilitzacions del pacient, etc. Tot això afavoreix la sensació de control i d’eficàcia personal.

  • Marcar-se objectius reals i factibles a curt termini en les tasques dels cuidadors del malalt. No mantenir expectatives irreals (per exemple: “El malalt no empitjorarà més del que està”). Ni tampoc idees omnipotents sobre un mateix (per exemple: “Vaig a solucionar tots els problemes jo sol”).

  • Mantenir-se motivat. Autoreforçar-se en els èxits, felicitant-se a un mateix per totes les coses bones que va fent. No fixar-se només en les deficiències i errors que tingui.

  • No oblidar-se d’un mateix i cuidar de la seva salut. Intentar tenir espais de descans, dormir les hores suficients i mantenir una alimentació adequada. Permetre’s un merescut descans diari o setmanal, fora del contacte directe amb el malalt.

  • Evitar l’aïllament de les seves relacions socials habituals. Obligar-se a mantenir el contacte amb amics, familiars i gent del seu entorn. Sortir de casa amb altres persones, no quedar-se tancat. Els vincles afectius càlids esmorteixen l’estrès.

  • Saber posar límit a les demandes excessives del pacient. S’ha de saber dir “no”, sense sentir-se culpable per fer-ho.

  • Planificar les activitats de la setmana i del dia. Establir prioritats en les tasques diferenciant l’urgent de l’important. Decidir quines coses no podrà realitzar amb bastanta probabilitat. La manca de temps és una de les primeres causes de preocupació.

  • Fomentar la independència del pacient. Deixar que el malalt d’Alzheimer mantingui totes les activitats que pot fer per si mateix, encara que ho faci lent o malament.

  • Fer cas dels centres de dia, residències per ingressos temporals, o personal contractat d’assistència domiciliària o per tasques de la llar si la situació ho requereix.

la nutrició a l’envelliment

L’envelliment suposa una sèrie de canvis en les persones, que podem resumir-los de la següent manera:

  • Variacions en el pes i la talla.
  • Malalties dentals i periodentals, dentició deficient.
  • Alteracions sensorials (atrofia del bulb olfactori, disminució de la salivació, disminució del gust, disminució de la sensibilitat del centre de la set, etc.).
  • Modificació de la composició corporal.
  • Alteració de la resposta immunitària.
  • Tendència a l’estrenyiment degut a canvis en el tracte gastrointestinal, o a una baixa ingesta de líquids, etc.
  • Coexistència de malalties físiques i/o mentals, que incrementen o disminueixen les necessitats nutricionals, i que a més poden limitar la capacitat per obtenir una adequada alimentació.
  • Debilitat física.
  • Canvis en el poder adquisitiu.
  • Aïllament social.

Tot això, sumat a la discapacitat cognitiva pròpia de la Malaltia de l’Alzheimer, suposa una sèrie de trastorns en la conducta alimentària dels nostres pacients, les repercussions més habituals són: la desnutrició o la malnutrició.

Desnutrició / Malnutrició

La desnutrició és la presència d’un balanç negatiu entre el consumit i el requerit, i que vindrà determinat per la qualitat i la quantitat de nutrients i pel seu ús per l’organisme per mantenir un estat funcional òptim.

 

Les seves conseqüències són múltiples, es pot ressaltar:

  • Alteracions en el sistema immunitari i el consegüent augment del risc de patir infeccions.
  • Úlceres per decúbit.
  • Baixa cicatrització de les ferides.
  • Immobilitat.
  • Síndromes confusionals aguts.
  • Ingressos hospitalaris / augment del temps d’hospitalització.

 

Les activitats que podem realitzar van encaminades a aconseguir:

  • Un tractament nutricional individualitzat.
  • Dietes molt nutritives i poc quantioses.
  • Mantenir uns horaris regulars.
  • Enriquir els plats (amb ou ratllat, olis, nata líquida, rovell de l’ou, etc.)
  • Tenir una especial cura amb la presentació dels plats.
  • Valorar l’ús de suplements nutricionals.

Consells generals

  • Mantenir els horaris regulars.
  • Realitzar àpats freqüents, molt nutritius i poc abundants.
  • Consumir aliments rics en proteïnes (carns, peixos, ous i llegums).
  • Menjar lentament en petites quantitats i en cas necessari modificar la textura dels aliments (purés, farinetes, etc.). Evitar caldos i sopes molt líquids.

  • Incloure la màxima variació d’aliments per evitar dèficits nutricionals.
  • Sempre que es pugui, realitzar exercici físic (recordi que el millor exercici és caminar).
  • És important beure entre 1 litres i mig i 2 litres de líquid al dia, encara que no hi hagi sensació de set.
  • Si el pacient no presenta dificultats de deglució (no s’ennuega), els líquids es poden prendre en forma de: caldos, sucs, infusions, aigua.
  • Si s’ennuega sovint quan pren aigua, administrar begudes espesses. Pot espessir els sucs amb espessants: preparar sopes en forma de purés, substituir la llet en forma de iogurt, natilles o cremes. O donar gelatines, que són una forma d’administrar l’aigua de forma sòlida.

  • En cas de restrenyiment: és útil prendre 2 o 3 prunes en dejú abans d’esmorzar o un suplement de fibra.

  • Mantenir la higiene bucal.

  • Seguir els consells recomanats pel seu metge.

Recomanacions dietètiques per pacients amb disfagia o dificultats de deglució

ALIMENTS

ACONSELLATS

EVITAR

Cereals i derivats

Tots. Triturats.

Làctics

Llet, formatges frescos i cremosos, flams, púdings, batuts, cremes

Formatges secs de consistència pastosa i/o dura

Carns, peixos i derivats

Triturats, purés, gelatines, croquetes, bunyols, púdings

Carns fibroses, peixos amb espines, estofats i altres coccions de doble textura, totes crues.

Verdures i llegums

Totes les cuinades en forma de puré

totes les crues

Fruites

Batuts, compotes al forn o en forma de puré

Fruits secs

greixos i olis

Segons la tolerància individual

Sucres i dolços

Helados, gelatinas, cremas, natillas, flanes

Pasteles, chocolates y dulces que se adhieran al paladar.

begudes

Segons tolerància. Utilitzar espessant en liquids i begudes, si es precisa.

Líquids clars

consells davant les reaccions agressives en el pacient amb demència

Un malalt amb demència pot reaccionar de forma agressiva en coses que, per les persones sanes, són anodines. Percep una amenaça o perill on no existeix. Aquestes reaccions agressives són problemàtiques i difícils de resoldre pel cuidador principal així com pels membres de la família per la seva aparent incomprensió per part dels que els atenen.
Quina pot ser la causa que desencadeni una reacció agressiva?

Pot tractar-se d’una resposta emocional del malalt en pensar que se sent rebutjat o en no poder realitzar una activitat correctament. També poden estar motivades per l’ansietat, por o frustració:

  • en no comprendre la situació viscuda.
  • en no recordar com es fan les coses.
  • en no aconseguir expressar els seus sentiments.
  • en no reconèixer la gent del seu entorn.

Què fem?

Busqui el que les desencadena. Aquest tipus de reaccions és una manera que té el malalt d’expressar la seva por o angoixa davant d’un fet o un gest que no és capaç de comprendre correctament. Gairebé sempre hi ha una causa que desencadena la seva reacció. Descobrir-la és ser capaç de prevenir a seva aparició.

Avisar a la resta de persones al carrec

Informar-los del problema per evitar que desencadeni involuntàriament una reacció agressiva.

Preparar-los perquè puguin fer front a aquesta situació si es produeix.

Explicar la situació als nens.

Parlar del problema amb el metge o cuidadors professionals si no aconsegueix dominar la situació

Reconfortar-lo

Explicar-li el que passa: quines són les persones presents, el que fan.

Amb veu tranquil·la, sense posar-se nerviós.

No s’allunyi. Quedi’s en el seu camp visual.

Suggerir-li una activitat que pugui realitzar i deixar-li el temps necessari per realitzar-li, encara que ho faci malament.

Rehabilitar l’entorn

Treure els objectes que poden provocar por.

Millorar l’enllumenat evitant els llocs foscos.

En tots els casos, mantenir la calma

Intentar controlar la situació el més eficaçment possible.

No es rendeixi si les mesures preventives preses no resulten sempre eficaces.

Posi’s fora de l’abast del malalt si intenta pegar-lo.

Intenti mantenir-se allunyat, però de manera que ell pugui veure’l.

El que no s’hauria de fer

No argumenti segons la lògica.

No prengui aquest comportament com un assumpte personal.

No plori.

No renyi.

No exterioritzi les seves pors.

incontinència

La incontinència, que es defineix a la pèrdua de control de bufeta i/o intestins, és un problema comú entre les persones que pateixen Alzheimer o algun altre tipus de demència, especialment en les últimes etapes de la malaltia.

La incontinència urinària és un dels problemes sanitaris més angoixants que una persona pot patir. Els qui en pateix amb freqüència senten molèsties i vergonya. Aquesta malaltia afecta a aspectes de la vida diària tan fonamentals com el descans, l’exercici d’una activitat laboral i/o les activitats d’oci. Per tant, les conseqüències poden ser no només físiques (lesions cutànies i problemes d’higiene) sinó que també afecta psicològicament als pacients, que mostren una tendència a l’aïllament i a la depressió.

Es pot controlar la incontinència en canviar la rutina del pacient, la roba, o l’entorn. Però en un determinat moment, haurà d’acceptar la incontinència com una condició permanent de l’edat. És molt important identificar els diferents tipus d’incontinència urinària per aplicar el pla de cures més adequats i el tractament correcte individualitzat.

La prevalença de la incontinència urinària augmenta amb l’edat, sent més freqüent en dones.

Tipus d’incontinència urinària

Incontinència urinaria d'esforç

És la pèrdua involuntària d’orina provocada per un esforç (activitat física, tos, riure, esternuts, etc.). Afecta fonamentalment a les dones de mitjana edat.

Incontinència urinària d’urgència

És la pèrdua involuntària d’orina associada a un fort desig miccional que es produeix com a conseqüència d’una contracció involuntària del múscul detrusor. Afecta a ambdós sexes per igual, sobretot en edat avançada.

Incontinència urinària mixta

En la que es combinen els dos tipus d’incontinència abans mencionats.

Incontinència urinària per sobreeiximent

En la que es produeixen escapaments en forma de goteig sense que el pacient percebi desig miccional. Aquest tipus d’incontinència sempre es secundària a una retenció urinària. Pot produir-se per obstrucció o per lesió neurològica.

Incontinència urinària funcional

S’associa a malalties mentals com l’Alzheimer, el Parkinson o la depressió, encara que el sistema urinari funciona amb normalitat, el malalt és incapaç de controlar la micció.

Avui sabem que la incontinència urinària no és un procés irreversible i en moltes ocasions pot ser tractada mitjançant fisioteràpia, reeducació dels hàbits del pacients, farmacologia o cirurgia. No obstant, quan això no és possible, s’acut al tractament pal·liatiu.

Causes de la incontinència

Si una persona amb Alzheimer ha començat a perdre el control de la seva bufeta o intestins, el primer pas més important és determinar possibles causes. Haurem de considerar el següent:

Condicions mèdiques

  • Infeccions urinàries, estrenyiment, o un problema de pròstata.
  • Diabetis, vessaments cerebrals, o un desordre dels músculs com la malaltia de Pàrkinson.
  • O una discapacitat física que fa més difícil que la persona pugui anar al bany.

Medicaments i diurètics

  • els tranquil·litzants/sedants o medicació per dormir poden relaxar-se els músculs de la bufeta.
  • Les begudes com el cafè, refrescos i te podrien contribuir a la incontinència en produir un efecte diürètic donat que augmenten la necessitat d’orinar.

Consells i passos a seguir

Medi ambient i peces de vestir

  • Assegurar-se que la persona pugui trobar el bany.
  • Evitar obstacles en el seu pas cap al bany i assegurar-se de què el camí està ben il·luminat.
  • Utilitzar roba de la persona simple i pràctica, que sigui fàcil de treure i posar.
  • Considerar l’ús de protectors sobre el llit o bolquers per adults.
  • Mantenir netes les parts sensibles de la pell amb rentats regulars i aplicant cremes o talcs.

Deshidratació

  • És important que el pacient amb Alzheimer continuï bevent líquids per no deshidratar-se.
  • La deshidratació pot crear una infecció urinària i originar incontinència.

Comunicació

  • Motivi la persona perquè li digui quan té la necessitat d’anar al bany.
  • Estar alerta davant les petites indicacions quan la persona necessiti anar al bany. La persona podria estar impacient, passejar d’un costat a un altre, fer ganyotes o sorolls no comuns, etc.

Fer plans d’avançat

  • Observi i reconegui l’horari i la rutina de la persona.
  • Intenti fixar un horari per utilitzar el bany. Exemple: a primera hora del matí, cada dues hores durant el dia, immediatament després de menjar i just abans d’anar-se’n a dormir.
  • Identificar quan passen els incidents i planificar amb temps.

Seguiment

  • Verificar si la persona ha orinat i/o ha anat de ventre.
  • Ajudi’l a netejar-se i a tirar de la cadena.
  • Mantingui netes i seques les àrees sensitives de la pell amb rentats regulars i aplicant talcs o cremes.

Comprensió

  • Recordi que els incidents són vergonyosos.
  • Intenti evitar culpar o renyar a la persona.
  • I quan aquesta tingui èxit, feliciti-la, motivi-la i doni-li confiança.

problemes de comunicació

Consells pràctics per a millorar la comunicació:
  • Si el cuidador està nerviós ha d’evitar parlar amb el malalt. Intenti relaxar-se abans..

  • Si el malalt és capaç de llegir, utilitzi llistats senzills: horaris del dia, medicació, noms, etc.

  • Si no pot llegir, substitueixi la paraula per la imatge: fotos i dibuixos que indiquin la funció de les coses.

  • Parli amb ell/a freqüentment. Eviti l’aïllament.

  • No li anticipi informació. Ofereixi el missatge en el moment d’executar-lo. Per exemple, “anem a passejar” quan es preparin per sortir.

  • No faci diverses preguntes a la vegada: faci’n una i esperi resposta. Repeteixi la pregunta amb les mateixes paraules si no aconsegueix capresposta, i tingui paciència.

  • Recordi que el malalt tendeix a resumir els missatges: identifiqui el que vol dir i digui-li. Intenti captar la idea quan diu paraules soltes.

  • No el forci al diàleg si no és possible. Eviti la frustració.

  • Recordi identificar-se abans de començar una conversa, li facilitarà el reconeixement. Estigui a prop del malalt sense accessoris que el puguin confondre: ulleres de sol, etc.

  • Eviti els pronoms. Anomeni sempre l’objecte o persona al qual es refereix. No li parli com si es dirigís a un nen. Pot demostrar-li afecte parlant-li amb normalitat.

  • Utilitzi temes del passat per originar converses: la seva joventut, el seu ofici, etc.

  • Mantingui el sentit de l’humor, sense ridiculitzar. Tregui-li importància als errors amb petites bromes que ell/a pugui entendre.

  • Recordi que pot demanar-li que faci algunes activitats imitant-lo (rentar-se les dents, rentar-se les mans, etc.).
  • No oblidi que en les persones grans els problemes sensorials i físics afavoreixen l’aïllament. Comprovi que sempre porta posat l’audiòfon i les ulleres si els precisa i vigili-li la boca: un mal ajust de la dentadura o ferides que provoquen dolor redueixen els intents de parlar.

MOLT IMPORTANT, cal estar atent al llenguatge corporal

  • Mantingui el contacte visual durant la conversa.
  • Col·loqui’s davant d’ell i a la seva mateixa alçada; pot asseure’s al seu costat però de manera que li vegi la cara.
  • Eviti moviments bruscos i no camini per la sala mentre parla. No li parli des de lluny, acosti’s sense envair el seu espai privat.
  • Transmeti-li confiança i seguretat en la manera de tocar-lo: agafi’l i acariciï-li les mans, passi-li un braç per les espatlles, etc.
  • Deixi que li toqui per reconèixer-lo i somrigui quan el/la miri.

higiene i vestuari en pacients amb Alzheimer

En fases avançades de la malaltia de l’Alzheimer és habitual que el pacient no col·labori i precisi ajuda en les activitats de la vida diària, com la higiene, el vestuari, la mobilitat, l’alimentació, etc. És molt important mostrar-nos pacients i intentar no transmetre pressa en les accions que emprenguem.

A continuació donarem unes recomanacions en higiene i vestuari que poden ser de gran utilitat en l’atenció d’aquests pacients.

Animar-lo a no perdre l’hàbit diari de la higiene personal.
Instaurar una rutina realitzant la higiene sempre a la mateixa hora del dia.
Mantenir la màxima privacitat possible, podria ser causa d’irritació o por.
En pacients amb dificultats de deambulació pot ser adequat instal·lar un bany assistit.
Adequar el bany i instal·lar elements de seguretat per prevenir caigudes
En acabar el bany, és un bon moment per cuidar les zones delicades
Arreglar-se les ungles: vigilar que no es clavin, tallar-les rectes, i evitar ferides especialment en els diabètics.
Netejar orificis (orelles, melic, etc.) que el pacient pot oblidar.
Prestar especial atenció als plecs i mucoses que han de romandre netes i seques. Si es fessin rascades o esquerdes, consultar amb la infermera o metge.
Mantenir higiene bucal: mantenir la boca neta i controlar que las dentadures no provoquin llagues.
Mantenir la pell hidratada: aplicar després del bany crema hidratant.
Ajudi’l a pentinar-se.
Si el pacient és home, en l’afaitat, faci servir maquines elèctriques per tenir menys riscos.
Si el pacient és dona i sempre ha tingut el costum de maquillar-se, el cuidador pot aprendre a posar-li una mica de coloret i pintar-li els llavis.

vestuari

Intenti que el pacient es vesteixi a la mateixa hora tots els dies com a part de la rutina diària.


Utilitzar roba àmplia i còmode, fàcil de posar i de treure.


Si no pot cordar-se els botons, substituir-los per velcros i elàstics a la cintura.


Utilitzar sabates antilliscants i còmodes.


És millor que el calçat no tingui cordons.


Si té capacitat per escollir, evitar que tingui molta roba a l’armari.


Ajudar al pacient a vestir-se col·locant la roba en l’ordre en què hauria de posar-se-la.


Animar-lo perquè per si mateix es vesteixi fins on li sigui possible. Ajudar-lo si és necessari, sense presses i seguint el seu ritme.


Si les precisa, donar-li instruccions clares

problemes per dormir en les persones amb Alzheimer. Mesures per afavorir el son

Els problemes per dormir associats a la malaltia de l’Alzheimer poden ser una font major d’estrès i fatiga per la persona a càrrec del malalt. Però per aquell que pateix la malaltia de l’Alzheimer, les hores de la nit poden ser difícils. Aconseguir que la persona vagi al llit i hi romangui pot requerir alguna planificació prèvia.

Algunes mesures per afavorir la son

Mantenir un to calmat i pacífic a la nit per induir el son.


Mantenir les llums molt baixes.


Eliminar els sorolls forts, i fins i tot posar música relaxant si sembla que la persona la gaudeix.


Intentar que l’hora per anar-se’n a dormir sigui més o menys la mateixa totes les nits. Desenvolupar una rutina en el moment que vagi a dormir també pot ajudar.


Animar la persona a fer exercicis durant el dia i limitar-li, si és possible, les migdiades diürnes.


Restringir el consum de cafeïna durant la tarda.


Si la foscor espanta o desorienta la persona, fer servir llums nocturnes a l’habitació, al vestíbul i al bany.

úlceres per pressió

Les úlceres per pressió són lesions de la pell amb diferents graus d’afectació dels teixits, des de petites erosions fins a lesions més profundes que poden afectar el múscul, l’os… La causa d’aquestes lesions és l’aixafament dels teixits per una pressió mantinguda en el temps. Apareixen principalment a les prominències òssies. Les zones més freqüents són: sacre, talons, malucs, plecs corporals i protuberàncies òssies en general.

Donat que la majoria d’úlceres per pressió poden evitar-se, hauríem de tenir en compte les següents mesures preventives:

Examinar l’estat de la pell com a mínim un cop al día, tenint en compte especialment les prominències òssies, les zones exposades a la humitat (per incontinència, transpiració, secrecions…), observant si existeix alguna alteració a la pell com sequedat, enrogiment, maceració.
Mantenir la pell del pacient neta i seca en tot moment. Rentar la pell amb sabons neutres i assecar-la meticulosament sense fer fricció.

Evitar l’excés de la humitat a la pell: incontinència, sudoració, exsudat de ferides, etc.

Afavorir la mobilització del pacient realitzant canvis posturals en cas de què estiguin encarnats. Així evitarem que estiguin recolzats sobre les mateixes zones disminuint el temps de pressió.

A més de totes aquestes mesures hem de tenir en compte que l’aparició de problemes a la pell pot dependre d’altres estats carencials a l’organisme com un estat nutricional pobre. És molt important proporcionar aliments que siguin rics en contingut calòric, proteïnes, vitamines (especialment A, C i B) i minerals (zinc, ferro i coure). També és bàsic mantenir un bon nivell d’hidratacio´, que s’aconsegueix mitjançant l’aportació freqüent de líquids.

prevenció d’accidents i adaptació a l’entorn

Els accidents constitueixen la primera causa de lesions i incapacitat i la cinquena causa de mortalitat en persones més grans de 75 anys.

Alguns símptomes de la malaltia de l’Alzheimer, com la confusió mental i la pèrdua de memòria, requereixen una modificació de l’entorn en què viu la persona amb demència per impedir que aquests accidents puguin afectar-la a ella o a la resta.

No és precís fer grans canvis o guardar sota clau coses que consideri insegures. De fet, els canvis dràstics poden tenir un efecte negatiu i fer que el malalt se senti encara més alterat i confús, fins i tot fins al punt de què l’entorn li deixi de resultar familiar.

Seguretat a casa

Cuina

Pot convertir-se en un dels llocs més perillosos de la casa. Les següents precaucions poden reduir el risc d’accidents. Asseguri’s de què el seu equip de cuina ofereix les suficients garanties de seguretat.

Precaucions

  • Substitueixi el forn de gas per una cuina elèctrica, si no pot fer-ho, instal·li un aparell de seguretat per detectar fugues de gas.
  • Apagui el gas i desconnecti tots els electrodomèstics petits abans d’anar-se’n al llit, cada dia o si se’n va per un període llarg de temps.
  • No faci servir mistos sinó un encenedor elèctric.
  • Guardi sota clau objectes punxants o perillosos com tisores, ganivets, etc.
  • Programi l’aigua calenta a una temperatura màxim de 37ºC.

Bany

El bany també pot ser un lloc perillós, és necessari adequar-lo a les seves necessitats.

Per prevenir caigudes

  • Treure les catifes ja que poden causar caigudes perilloses.
  • Posi tires antilliscants enganxades al fons de la banyera o al plat de la dutxa.
  • Mantenir una llum nocturna permanent.
  • Posar agafadors que facilitin l’entrada i la sortida de la banyera.

Per prevenir que quedi tancada la porta

  • Retirar el forrellat de la porta o eliminar la clau del bany per evitar que la persona amb malaltia de l’Alzheimer es quedi tancada a dins.
  • Posar tiradors que garanteixin l’accés en cas d’emergència.

Facilitar l’acte de banyar-se o banyar-lo/la

  • Telèfon de dutxa flexible, barres laterals a la dutxa i al W.C.
  • Inodor a l’alçada correcta.

Prevenir altres accidents

  • Mantingui la farmaciola i els productes de bany fora del seu abast.
  • Guardar els productes de neteja.

Síndrome confusional aguda en geriatria

Definició

La síndrome confusional aguda (SCA), anomenada també com a “deliri”, correspon a una alteració en l’estat mental que es caracteritza per ser aguda i reversible. El deliri és un dels desordres cognitius més importants en les persones grans.

cuadre clínic

Es caracteritza per:

  1. Principi agut, amb fluctuacions durant el dia i freqüent empitjorament durant la nit.
  2. Inversió del ritme son-vigília.
  3. Desorientació en el temps i l’espai.
  4. Alteració del nivell de consciència.
  5. Alteració de l’atenció: incapacitat de mantenir l’atenció a un estímul extern. Es distreuen fàcilment, no segueixen ordres.
  6. Deteriorament de la memòria a curt termini.
  7. Alucinacions principalment visuals, o malinterpretacions, que amb freqüència no recorden posteriorment. S’agreugen de nit i són vívides amb por i angoixa. Idees delirants de persecució (per exemple creuen que els enverinen el menjar, o que el personal d’infermeria els volen fer mal).
  8. Alteració del nivell d’activitat: agitació, vagabunderia o intranquil·litat que alternen amb somnolència i letargia.
  9. Alteracions del llenguatge: vague, incoherent.
  10. Pensament desorganitzat i distorsionat. Barregen experiències del passat amb el present i distorsionen la realitat. S’alternen amb períodes de lucidesa.
  11. Humor variable, amb freqüència hi ha por i angoixa.

Freqüentment, se sumen aquelles manifestacions físiques pròpies de la malaltia desencadenant (taquicàrdia, sudoració, etc.). No són estranys els síndromes parcials, de fet moltes vegades no es donen totes aquestes característiques en un mateix malalt, el que fa més difícil el diagnòstic.

És molt important fer un diagnòstic precoç, perquè amb un tractament adequat la majoria dels pacients aconsegueixen recuperar-se satisfactòriament, encara que l’edat avançada i una major duració de la malaltia enfosqueixen el pronòstic.


Es distingeixen tres subtipus clínics del deliri:

  1. Hiperalerta, hiperactiu. Agitat. (Fàcil diagnòstic).
  2. Hipoalerta, hipoactiu. Inhibit. Es pot confondre amb demència.
  3. Mixt. És una combinació d’ambdues formes clíniques.

CAUSES

L’SCA pot estar originada per tota una llarga sèrie de factors que actuen a diversos nivells; podent ser factors predisposants o factors desencadenants.

Els factors que predisposen a l’aparició de l’SCA són:
  • Edat avançada.
  • Deteriorament cognitiu previ.
  • Antecedents d’SCA o de dany cerebral.
  • Abús crònic d’alcohol o drogues.
  • Factors psicosocials (depressió, estrès, falta de suport familiar).
  • Factors relacionats amb l’hospitalització, sent aquest factor de molta importància; tals com immobilització (per exemple post quirúrgica, posttraumàtica), deprivació de son, falta d’adaptació a l’entorn hospitalari, deprivació sensorial, entesa com una reducció dels estímuls sensorials habituals (per exemple estància a la UCI), etc.
Els factors desencadenants que constituirien la causa orgànica de l’SCA són:
  • Malaltia cerebral primària: traumatisme/confusió, hemorràgia cerebral, neoplàsia, després d’una crisi epilèptica, etc.
  • Malaltia sistèmica que afecta secundàriament a les funcions cerebrals: infeccions respiratòries, malalties pulmonars, malalties cardiovasculars, trastorns metabòlics, anèmia.
  • Intoxicacions amb substàncies exògenes: alcohol, drogues o medicaments (sedants o narcòtics).
  • Deprivació brusca en cas d’abús de substàncies tòxiques.

Tractament

El tractament ha de dividir-se en tres aspectes principals: prevenció, tractament específic i tractament de suport.

Prevenció

S’ha de minimitzar o evitar l’ús de sedants i narcòtics, mantenir una bona hidratació i oxigenació i tractar precoçment qualsevol complicació mèdica.

Tractament específic

El tractament etiològic (segons la causa) és el pilar del maneig de l’SCA. Es recomana tractar enèrgicament la malaltia de base. Moltes vegades el deliri no evoluciona de forma paral·lela a la patologia que el desencadena, sinó que tarda més en resoldre’s. Dins del possible s’ha d’eliminar la medicació, que pogués produir un deliri.

Tractament de suport

El tractament de suport inclou:

  1. Assegurar una adequada alimentació i hidratació.
  2. Dosificació d’estímuls ambientals: comptar amb un ambient adequat, el més tranquil possible i sense estímuls excessius.
  3. Il·luminació adequada: habitació il·luminada i clara durant el dia i amb llum tènue durant la nit.
  4. No és favorable ubicar a la mateixa sala a dos malalts amb deliri.
  5. Mantenir un acompanyant permanent. La companyia de familiars és molt important.
  6. Optimitzar la cura intensiva d’infermeria.
  7. Atenció i visita de l’equip mèdic amb freqüència.